Per què el repòs total ja no és la millor recomanació si tens càncer

Durant anys, la recomanació estàndard era clara: «no t’esforcis, descansa». Però la medicina ha evolucionat i avui sabem que, en la majoria de situacions, quedar-se al llit per sistema pot ser contraproduent.

La ciència és contundent quan afirma que l’exercici físic adaptat no només és segur, sinó que és una peça clau perquè el cos resisteixi millor el procés.

Les principals societats internacionals d’oncologia ja no veuen l’exercici com un «extra» opcional, sinó com una eina terapèutica per ajudar el cos a suportar la toxicitat dels tractaments, ja sigui quimioteràpia, radioteràpia, immunoteràpia o teràpies hormonals.

L’exercici com a escut i medicina

No es tracta d’entrenar per a una marató, sinó d’utilitzar el moviment dosificat per protegir el teu organisme en tres fronts crítics:

• Vèncer la fatiga oncològica: redueix aquell cansament extrem que sovint acompanya el procés i que, curiosament, no millora simplement dormint més.
• Protecció física: ajuda a conservar la massa muscular i la densitat dels ossos, que solen veure’s debilitats per la medicació, i manté així la teva autonomia.
• Benestar emocional: millora l’ànim i la percepció de salut en moments en què la incertesa és constant, i redueix la sensació d’aïllament.

Com començar sense por

Començar no és improvisar. Perquè l’exercici sigui realment una medicina, cal una valoració prèvia que tengui en compte el tipus de càncer, la fase del tractament en què et trobes, els símptomes actuals i la teva història personal de moviment.

A partir d’aquí, en el nostre Programa Empenta, construïm un pla progressiu, revisable i ajustat a com et sentis cada dia. El teu cos continua sent teu i l’exercici supervisat és la millor eina per ajudar-lo a estar més fort quan més ho necessita.

Fonts