Per què cada vegada hi ha més gent jove amb càncer? Què està passant?

Durant molt de temps hem cregut que el càncer era una malaltia lligada gairebé exclusivament a l’envelliment. I és cert que l’edat continua sent un dels grans factors de risc. Però les dades més recents de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM) per a 2026 posen una idea important damunt la taula: el nombre de casos en persones joves i adults de mitjana edat també està creixent.

Si comparam les estimacions de 2020 amb les de 2026, veim que els casos en majors de 65 anys augmenten un 8,24%. En les persones menors de 65 anys, la pujada és del 9,75%.

Això no s’hauria de comportar així. Si l’envelliment fos el gran motor de l’augment, seria esperable que l’increment en persones joves fos clarament menor que en persones grans. Encara que no sigui una diferència abismal, que arribi a ser superior és un senyal d’alerta: alguns diagnòstics apareixen abans del que solíem esperar.

Què està passant? Les causes d’aquest augment primerenc

No hi ha una sola resposta. El càncer és una malaltia complexa i no podem reduir-la a un únic hàbit o a una única causa. Tot i així, els investigadors assenyalen diversos factors relacionats amb el nostre ritme de vida actual que podrien estar avançant alguns diagnòstics.

• Canvis en l’alimentació i la microbiota. Les dietes poc saludables poden alterar els nostres bacteris intestinals, i aquesta alteració influeix en processos com la inflamació i la resposta immunitària.
• L’impacte dels antibiòtics. El seu ús repetit i prolongat des de la infància podria estar jugant un paper en aquesta tendència, especialment per la seva relació amb la microbiota.
• Sedentarisme i obesitat. Passam massa temps asseguts i els nivells de sobrepès, fins i tot en infants, continuen pujant.
• Alcohol i tabac. El consum d’alcohol augmenta el risc de diversos tipus de càncer fins i tot amb consums baixos. Pel que fa al tabac, continua sent un dels principals factors de risc evitables i està implicat en la gran majoria dels càncers de pulmó.

Això no significa culpabilitzar ningú. Significa entendre millor el context en què vivim per poder prevenir, detectar abans i acompanyar millor.

L’exercici: el teu aliat contra la toxicitat dels tractaments

Quan parlam de càncer, l’exercici físic no és només «fer esport». En molts casos, ben pautat i adaptat, pot convertir-se en un pilar per ajudar el cos a suportar la toxicitat dels tractaments, com la quimioteràpia, la radioteràpia, la immunoteràpia o la teràpia hormonal.

L’evidència mostra que mantenir-se actiu pot reduir la fatiga oncològica, aquella fatiga extrema que no sempre millora descansant, i millorar la percepció de salut durant el procés. També ajuda a conservar força, massa muscular, mobilitat i autonomia.

A més, les persones que fan exercici físic de manera regular poden reduir el risc de mortalitat per la malaltia en gairebé un 20%, segons les dades recollides per la SEOM.

En definitiva, no es tracta només de sobreviure al diagnòstic. Es tracta d’arribar al final del tractament amb la millor qualitat de vida possible.

Fonts