Per què he tingut un càncer si no hi ha antecedents a tota la meva família?

Quan una persona rep un diagnòstic de càncer, una de les primeres preguntes sol ser: «Per què m’ha passat això a mi?»

I si a la família no hi ha antecedents, el dubte encara pesa més: «Com pot ser, si ningú de la meva família ha tingut càncer?»

La resposta curta és que, encara que la genètica influeix, la gran majoria dels casos de càncer, entre el 90-95%, estan relacionats amb factors ambientals i hàbits de vida que podem modificar. Entendre això no és per cercar culpables, sinó per recuperar el control: si el teu entorn influeix en la malaltia, tu tens el poder d’influir positivament en la teva salut i en la teva recuperació.

Els gens no canvien en un segle, però el nostre entorn sí

Hi ha una realitat biològica que ens dona perspectiva: el genoma humà tarda milers d’anys a canviar de manera important. Però en només 100 anys, el món ha fet un tomb radical.

Si els nostres gens són pràcticament els mateixos que els dels nostres besavis, però els diagnòstics de càncer en persones joves augmenten, la pregunta és obligada: Què ha canviat? La resposta és en el nostre estil de vida modern:

• Sedentarisme extrem: el cos humà està dissenyat per al moviment, no per passar vuit hores asseguts davant una pantalla.
• Alimentació processada: hem substituït el menjar real per productes industrials, sucres i greixos de baixa qualitat.
• Estrès crònic i falta de descans: un sistema immunitari en alerta constant no pot reparar les cèl·lules amb la mateixa eficàcia.
• Exposició a tòxics: contaminació i disruptors endocrins que abans no existien i ara són pertot arreu.

Això no significa que un hàbit concret «causi» el càncer per si sol, però sí que crea un terreny biològic que facilita la malaltia.

Evidència científica: l’estudi que va canviar l’oncologia

L’any 2008, una revisió crucial titulada Cancer is a Preventable Disease that Requires Major Lifestyle Changes va aportar dades que avui són la base de l’oncologia moderna:

• Només el 5-10% dels càncers són purament genètics.
• El 90-95% restant es deu a l’estil de vida.
• El tabac (25-30%) i la dieta/obesitat (30-35%) són els factors amb més pes, seguits de les infeccions i la inactivitat física.

La idea important no és quedar-nos amb un percentatge com si fos una sentència. La idea important és aquesta: el teu cos no viu aïllat. El que fas cada dia influeix en la teva biologia.

Però influir no significa controlar al 100%. Pots fer moltes coses bé i, tot i així, tenir càncer. I pots haver fet moltes coses malament i no desenvolupar-lo. Per això cal evitar lectures simplistes.

I t’ha de quedar clar que ara la pregunta útil no és: «Què vaig fer malament?». La pregunta útil ara mateix és: «Què puc fer a partir d’ara per ajudar el meu cos?»

Recuperar marge d’acció

Després d’un diagnòstic, hi ha coses que no depenen directament de tu: el tipus de tumor, l’estadi, les proves, la cirurgia, la quimioteràpia, la radioteràpia, la immunoteràpia o l’hormonoteràpia.

Però hi ha altres coses en què sí que hi pot haver marge d’acció. I una de les més importants és el moviment. Has de saber que l’exercici ben pautat pot ajudar-te a:

• Conservar massa muscular
• Reduir la fatiga
• Millorar la capacitat física
• Tolerar millor els tractaments
• Millorar el metabolisme
• Modular la inflamació
• Recuperar autonomia
• Recuperar confiança en el teu cos

L’exercici com el teu «fàrmac» natural a casa

No es tracta d’entrenar com un atleta. Es tracta d’ajustar una dosi que sigui realista per a la teva situació, i així donar al cos l’estímul que necessita per funcionar millor.

Però has de saber que aquesta dosi pot canviar segons el teu nivell de fatiga, el moment del tractament en què et trobes, el dolor, la teva història prèvia d’exercici, les analítiques i, sobretot, la teva capacitat de recuperació.

Per tant, alguns dies l’objectiu serà guanyar força. Altres dies serà mantenir la mobilitat. I d’altres, simplement no perdre més capacitat.

Conclusió

Si has tingut un càncer sense antecedents familiars, no significa que hi hagi una explicació senzilla ni que sigui culpa teva. La genètica importa, però l’entorn i l’estil de vida també influeixen en el terreny biològic on apareix i evoluciona la malaltia.

Com a fisioterapeutes, veim cada dia que el cos té una capacitat de recuperació sorprenent si li donam els estímuls correctes. Si els hàbits moderns ens han tornat vulnerables, l’exercici és l’eina més poderosa per «reiniciar» l’organisme.

Recorda que: «Encara que no puguis controlar-ho tot, sí que pots ajudar el teu cos a estar en millors condicions per afrontar el procés.»

Fonts